L'ÚLTIMA LLUM
El temps no passa, passen les coses.
Homes, dones, arbres, nens
Que s’acosten, s’allunyen i s’obliden,
I ens adonem que tot s’ha esdevingut
Semblantment des d’un remot inici,
Però el temps no que no passa
Passen les coses i creix dins nostre el dolor
I nosaltres també passem, i d’altres arriben
Que porten la joia i després se l’enduen.
Això passa tot, i la vida i la mort,
I allò que més estimem
(només passa el que s’estima)
Res no passa, doncs tret de nosaltres,
De tu i de mi que ens fem vells i mandrosos
I voldríem creure que tot segueixi igual
Però cada dia el cos és més feble,
La memòria més fràgil,
I sembla que tot inevitable,
Coneix la tardor i el seu últim hivern.
Però no passa res o gairebé res.
Només nosaltres passem
I perduraran, en canvi, les coses,
les hores on van dependre tantes hores,
llegint, i parlant, bevent, rient
estimant-nos i dormint...
Perduraran els objectes sempre tan dòcils
al nostre esguard – una cadira, un gerro,
un vell gravat, la llar, una foto -,
i perduraran les cantonades, les places,
els del barri antic
on tant sovint vagarejàven
buscant la última llum, la pedra daurada,
el jardí amagat, i perduraran finalment
els corriols entre els ceps i tres platges
on vam saber oblidar-nos de nosaltres mateixos
i forem feliços de tant d’oblit
Perdurarà tot o gairebé tot i
Només nosaltres passarem,
Ombres incertes d’un matí borrós,
Flames llunyanes d’un foc provocat,
Còdols caiguts al fons d’un negre estany
Que ningú no podrà ..furtar de l’ombra.
Aquest és el poema que ens va facilitar la Carme. Aquest, titulat 'L'última llum', el que vol es presentar-nos el concepte de temps. La noció del temps es diferent per totes les edats.
La cançó que hem versionat en cançó té la lletra d'aquest tendre poema, que mostra de manera clara la nostra idea que em representat amb fotografies. Gràcies a aquest poema, al públic li serà menys difícil interpretar la nostra idea principal, tot i què deixem que la gent imagini i alhora gaudeixi pensant !
