Aquest projecte ha estat curt però contundent. Aquest mes de Març ha estat com un simulacre del que es realment la vida d'artista: No es una feina, sinò un estil de vida. Hem pogut experimentar la sensació de que mai MAI s'acaba del tot la feina. Quan marxes de RocaUmbert (el nostre lloc de treball), la
feina segueix a casa. És un no parar...
Però tot esforç té la seva recompença. Dia rere dia, quan vas veient que la feina acumulada finalment va sortint, el teu cos, la teva ment, sent una sensació inexplicable. Et maravellés del que realment pots arribar a fer. I això motiva a fer més, més, més, etc.
Ha estat un projecte motivador alhora que desmotivador. Un temps que ha passat ràpid, però en moments lentíssim. Nervis, engoixa i passotisme. Tota una barreja que en surt un gratificant suc !!!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada